Menorca,reserva de la billetera
Menorca? Sí sí es molt polit allà, molta tranquil·litat no?, de ben segur que si has nat a fora i t’han dit d’on eres i has contestat Menorca t’han dit açò.
Jo crec que no som conscients de sa sort que tenim en viure en un espai natural com és Menorca i ens deixam endur per s’idea de Progrés que ens venen els governants d’ahir i d’avui.
No es s’encant de Menorca es fet de sa seva naturalitat i que fins a cert punt no estigui tota venuda as ciment? , jo crec que hi hauria que espavilar, ja ens han fet unes quantes putades , no fa gaire es dic de Ciutadella que està en construcció, particularment em salten ses llàgrimes quan veig lo que estàn fent, no m’explic com ens han pogut convèncer d’aquesta merda.
Crec que tot es conseqüència de s’estat d’adormiment que ens ha inculcat el capitalisme, fa anys sa gent es movia quan era atacada pel poder, sa gent s’estimava sa seva terra (i xerr de terra no com a cap entitat estatal ni de fronteres) i ara què? Ens venen s’idea de que si no hi ha infraestructures com a Mallorca o Eivissa ens hem de sentir inferiors perquè lo que mana és es ciment . Jo crec que ja és hora de donar-se compte que el polítics no volen es bé per as poble si no per ells mateixos i els seus amics empresaris. És hora de veure amb un sentit crític el que fan i ens venen, no deixar-ne passar ni una, recuperar s’esperit combatiu, sense que cap partit polític ens meni i canalitzi sa nostra ràbia.
Crec que hi ha que anar cap a una altre manera de fer, una manera en que poguem decidir ses coses per nosaltres mateixes , recuperar es carrers , tornar a fer vida social, conèixer els nostres veïns , en definitiva anar cap a una vida més alegre i més col·lectiva, donar-nos compte que els polítics no canviaran ses coses, que hem de construir alternatives a la seva forma de vida de destrucció,individualisme i diners.
Mort a s’avorriment, visca l’alegria, recuperem els carrers-
Apunx
Juny 11, 2009 a 6:10 pm
Epa, bon blog, hi vaig entrar fa molt, quant encara tenia s’estètica antiga…
Ja que hi som, i tenc temps, tescric un comentariet: Estic totalment d’acord amb tu en que es necessita un canvi de paradigma de creènces, tot lo que creu sa gran majoria de gent és mentida, creure que per viure millor ets de fer malbé colque cosa (com destrossar una part de sa costa per dur barcos carregats de doblers), que sa manera de funcionar actual (per tenir tot lo que tenim hem de contaminar, si no contaminam no produim i si no produim no podem tenir tot lo que tenim) és s’únic camí, i es sistema de democràcia parlamentaria amb capitalisme consumista és perfecte per fer creure a sa gent que és així, através des control de s’opinió, es coneixement i ses pors de sa gent.
Sa gent antes no estava empapada d’açò, ho anvaven veguent, veian que vivian molt millor i que contaminaven relativament poc. Noltros desde que neixem som empapats d’aquestes ideas i , sa grandíssima majoria, des veis encara creuen en que així es viu millor (encara que antes era mes polit i net), ara comença haver-hí un poquet de merda, però si reciclam i tenim energias netes ja està aclarit, xauxa! Ses generacions joves, majoritàriament, creuen en que tot va bé així, “que no vivim bé? idò de festa!”, és sa seua realitat, mos l’han creada per viure inconscientment feliços, n’hi ha que no mos la creim i n’hi ha que donarian sa vida per defensar sa mentida (digali a un creient que sa biblia és un cuento, veuràs que per moltes explicacions i demostracions, no te creurà i adamés te contarà un munt de “proves”, de SA VERITAT DE SA FE, estan empapats de mentida i no volen reconeixer que tot lo que creuen es fals, perque NECESSITAN pensar que és real), pensen que lo que fan és un bé per tothom perque tenen FE cega en sa mentida. Sa gent que vol sortir d’es sistema són minorias, i sa democràcia comanda, sa majoria vol açò. Perfecte (per es qui realment controlan es tinglado).
Sa pregunta que me faig i que, ja que hi ets, me podrias donar es teu punt de vista es:
De camins n’hi ha molts, però clarament es més just i solidari és es qui sempre és identificat, através de s’organisme de propaganda, com es mal pitjor i es que pensam que és es millor camí, com a terroristas. Com podriam fer més i millor propaganda, una minoria insignificant d’ideas llibertàrias, que es propi sistema de propaganda que ho controla tot? Perque de lo que es tracta es de fer pensar a sa gent per ells mateixos, mostrar-lís tots es camins i que triin, sense que ningú ets hi bombardetgi de mentidas s’opinió, o no? Com etsa convencem de que sa seua realitat no és res més que mentidas?
Bonu com veurà, soc cansadet en ses explicacions… Supòs que tindràs s’email així. Sinó m’ho dius a n’es blog des ja que bla bla i mirarem com ho aclarim. Ja niré guaitant per aquí avam quina la dius.
Salut i llibertat!
Juny 12, 2009 a 2:37 pm
“De camins n’hi ha molts, però clarament es més just i solidari és es qui sempre és identificat, através de s’organisme de propaganda, com es mal pitjor i es que pensam que és es millor camí, com a terroristas. Com podriam fer més i millor propaganda, una minoria insignificant d’ideas llibertàrias, que es propi sistema de propaganda que ho controla tot? Perque de lo que es tracta es de fer pensar a sa gent per ells mateixos, mostrar-lís tots es camins i que triin, sense que ningú ets hi bombardetgi de mentidas s’opinió, o no? Com etsa convencem de que sa seua realitat no és res més que mentidas?”
De tot açò també hi he pensat bastant de fa temps, jo crec que hi ha una sèrie de punts que com a llibertaris/es hem de tenir em compte, un punt es el de mostrar ses nostres alternatives de vida sa gent de manera neta , amb exemples cotidians, un altre punt a tenir em compte és el nostre exemple, és a dir intentar ser coherents al que deim que sa gent amb sa qui xerris pugui veure que hi ha altres maneres de pensar i que son factibles i que hi ha arguments de sobra. Això serien més o menys els punts que pens referits a sa nostra persona, després hi ha el punt col·lectiu, es punt d’organitzar-se sa gent més o menys afí a ses ideesper xerrar i debatir formes de contrainformar i dur ses nostres idees a nes carrer. Fer pinya, aprendre i actuar.
Davant ses mentides que diuen sobre nosaltres demostrar que lo que son son mentides i que es possible i necessari fer un canvi de rumb a sa situació actual.
Venga salut , l’anarquia no es impossible,és inevitable