Keny Arkana – La ràbia
Extret de l’àlbum « Entre ciment et belle étoile »
La ràbia del poble (x4)
Ok, tenim la ràbia, però no és la que fa bavejar.
Pregunta a Fabe, la vida cruix com les nostres soles sobre el paviment.
La ràbia de veure els nostres objectius obstaculitzats, de viure lligats de mans.
La ràbia gravada des de fa molt temps enrere.
La ràbia d’haver crescut massa de pressa quan els adults et roben la infància.
Pah! Imagina un mur i un bòlid.
La ràbia, ja que és impossible aquesta pau tan benvolguda.
La ràbia de veure tants policies armats en els nostres carrers.
La ràbia de veure aquest puta món autodestruir-se i que sempre hagi innocents entre els tirs.
La ràbia, perquè va ser l’home qui va crear cada paret i va aixecar barricades de formigó, tindrà por de la naturalesa?
La ràbia ja que va oblidar que formava part d’ella, tensions profundes, però a quin món va partir el colom?
La ràbia de tenir tan marcada la cara per les punxents normes.
I després la ràbia, sí, la ràbia de tenir ràbia des que som nens.
(Tornada:)
Perquè tenim la ràbia, passi el que passi, romandrem en peus.
La ràbia d’arribar fins al final i fins a on vulgui dur-nos la vida.
Perquè tenim la ràbia ja no podrem callar-nos ni asseure’ns.
A partir d’ara estarem preparats perquè tenim la ràbia, el cor i la fe.
Perquè tenim la ràbia passi el que passi, romandrem en peus.
La ràbia d’arribar fins al fons d’on vulgui dur-nos la vida.
Perquè tenim la ràbia ja res podrà detenir-nos.
Insubmís, savi, marginal, humanista o revoltat.
La ràbia perquè no em triat res i sofrim tot el temps.
I atès que les seves eleccions estan coixes doncs tot equilibri desapareix.
La ràbia, ja que l’irreparable s’acumula des de fa una bona estona.
La ràbia doncs a què esperem per a posar-nos dempeus i armar brega?
La ràbia, és tot el que ens deixen, de tota manera, tot el que ens queda.
La ràbia, quants de nosaltres acabaran per canviar de jaqueta?
La ràbia de viure i viure el moment present, de triar el seu futur, lliure i sense la seva xarxa d’opressió.
La ràbia, perquè tot és una merda i perquè aquest món ho accepta i perquè tots els seus camps OGM esterilitzen la terra.
La ràbia, perquè un dia l’engranatge sigui trencat.
La ràbia, perquè massa llegixen “veritat” en les pantalles dels seus televisors.
La ràbia perquè aquest món no ens correspon.
Ens alimenten amb falsos somnis per a col·locar els seus escuts de defensa.
La ràbia perquè aquest món no ens correspon, on Babilònia s’engreixa mentre nosaltres morim baix!
(Tornada)
La ràbia de creure i de fer que les coses canviïn.
La ràbia, d’un Chirac, d’un Sharon, d’un Tony Blair o d’un Bush.
La ràbia perquè aquest món veu vermell, però de pintura grisa s’envolta i perquè no escolten mai els crits quan corre la sang.
La ràbia perquè és el pitjor que freguem.
La ràbia perquè occident encara no s’ha llevat el seu vestit de colonitzador.
La ràbia perquè el mal copeja massa sense parar i perquè ja no són actualitzats els grans coneixements ancestrals.
La ràbia, massa mentides i secrets guardats, la elit dels nostres estats, rica d’una veritat que pot canviar la humanitat.
La ràbia perquè no volen que les coses canviïn, veritat?
Prefereixen guardar els seus poders i manipular-nos com a les seves màquines.
La ràbia perquè creiem en els àngels i triem caminar amb ells.
La ràbia perquè les meves afirmacions molesten.
Mira en els quatre cantons del globus la ràbia del poble en ebullició.
La ràbia, si la ràbia, l’essència de la revolució.
[Tornada (x2)]
Anticapitalista, alter-mundials, o tu que busques la veritat en aquest món, la resistència del matí, inch Allah (si déu vol), en la vespra d’una revolució espiritual, la ràbia del poble, la ràbia del poble.
Perquè tenim la ràbia, aquesta que farà tremolar les teves normes.
Perquè tenim la ràbia, la ràbia s’ha fet amb el poble i la ràbia és enorme.
Agost 27, 2008 a 5:26 pm
per si algú vol llegir amb més calma la lletra…
Keny Arkana – La ràbia
Extret de l’àlbum « Entre ciment et belle étoile »
La ràbia del poble (x4)
Ok, tenim la ràbia, però no és la que fa bavejar.
Pregunta a Fabe, la vida cruix com les nostres soles sobre el paviment.
La ràbia de veure els nostres objectius obstaculitzats, de viure lligats de mans.
La ràbia gravada des de fa molt temps enrere.
La ràbia d’haver crescut massa de pressa quan els adults et roben la infància.
Pah! Imagina un mur i un bòlid.
La ràbia, ja que és impossible aquesta pau tan benvolguda.
La ràbia de veure tants policies armats en els nostres carrers.
La ràbia de veure aquest puta món autodestruir-se i que sempre hagi innocents entre els tirs.
La ràbia, perquè va ser l’home qui va crear cada paret i va aixecar barricades de formigó, tindrà por de la naturalesa?
La ràbia ja que va oblidar que formava part d’ella, tensions profundes, però a quin món va partir el colom?
La ràbia de tenir tan marcada la cara per les punxents normes.
I després la ràbia, sí, la ràbia de tenir ràbia des que som nens.
(Tornada:)
Perquè tenim la ràbia, passi el que passi, romandrem en peus.
La ràbia d’arribar fins al final i fins a on vulgui dur-nos la vida.
Perquè tenim la ràbia ja no podrem callar-nos ni asseure’ns.
A partir d’ara estarem preparats perquè tenim la ràbia, el cor i la fe.
Perquè tenim la ràbia passi el que passi, romandrem en peus.
La ràbia d’arribar fins al fons d’on vulgui dur-nos la vida.
Perquè tenim la ràbia ja res podrà detenir-nos.
Insubmís, savi, marginal, humanista o revoltat.
La ràbia perquè no em triat res i sofrim tot el temps.
I atès que les seves eleccions estan coixes doncs tot equilibri desapareix.
La ràbia, ja que l’irreparable s’acumula des de fa una bona estona.
La ràbia doncs a què esperem per a posar-nos dempeus i armar brega?
La ràbia, és tot el que ens deixen, de tota manera, tot el que ens queda.
La ràbia, quants de nosaltres acabaran per canviar de jaqueta?
La ràbia de viure i viure el moment present, de triar el seu futur, lliure i sense la seva xarxa d’opressió.
La ràbia, perquè tot és una merda i perquè aquest món ho accepta i perquè tots els seus camps OGM esterilitzen la terra.
La ràbia, perquè un dia l’engranatge sigui trencat.
La ràbia, perquè massa llegixen “veritat” en les pantalles dels seus televisors.
La ràbia perquè aquest món no ens correspon.
Ens alimenten amb falsos somnis per a col·locar els seus escuts de defensa.
La ràbia perquè aquest món no ens correspon, on Babilònia s’engreixa mentre nosaltres morim baix!
(Tornada)
La ràbia de creure i de fer que les coses canviïn.
La ràbia, d’un Chirac, d’un Sharon, d’un Tony Blair o d’un Bush.
La ràbia perquè aquest món veu vermell, però de pintura grisa s’envolta i perquè no escolten mai els crits quan corre la sang.
La ràbia perquè és el pitjor que freguem.
La ràbia perquè occident encara no s’ha llevat el seu vestit de colonitzador.
La ràbia perquè el mal copeja massa sense parar i perquè ja no són actualitzats els grans coneixements ancestrals.
La ràbia, massa mentides i secrets guardats, la elit dels nostres estats, rica d’una veritat que pot canviar la humanitat.
La ràbia perquè no volen que les coses canviïn, veritat?
Prefereixen guardar els seus poders i manipular-nos com a les seves màquines.
La ràbia perquè creiem en els àngels i triem caminar amb ells.
La ràbia perquè les meves afirmacions molesten.
Mira en els quatre cantons del globus la ràbia del poble en ebullició.
La ràbia, si la ràbia, l’essència de la revolució.
[Tornada (x2)]
Anticapitalista, alter-mundials, o tu que busques la veritat en aquest món, la resistència del matí, inch Allah (si déu vol), en la vespra d’una revolució espiritual, la ràbia del poble, la ràbia del poble.
Perquè tenim la ràbia, aquesta que farà tremolar les teves normes.
Perquè tenim la ràbia, la ràbia s’ha fet amb el poble i la ràbia és enorme.
també podeu llegir-la en castellà (http://tinyurl.com/5lf9n5) o en francès (http://tinyurl.com/6qhpnd).
Salut!
Març 11, 2009 a 3:27 am
gran rapera si señor!
Tenemos la rage como keny arkana!!!!!